Sejong, el rei lingüista

 
n. 1397-Seül, 1450
Activitat: Política Grup5-Història
Área: Regne de Corea
 

Canvis

Sejong no estava destinat al tron. El candidat era el germà primogènit, però aquest va perdre el favor reial en circumstàncies poc clares. El rei Taejong va elegir com a successor el tercer fill, Sejong, ja que el segon havia ingressat en un monestir. El 1418 va començar el nou regnat quan el pare abdicà, encara que va continuar tenint gran influència fins a la mort (1422).

Fronteres

El jove sobirà va mantenir tant l’estabilitat interna del regne com les bones relacions amb l’estat veí més poderós, l’imperi xinès. A l’est, després d’un atac contra l’illa de Tsushima (1419), va posar fi a les incursions dels pirates nipons que assolaven les costes del país.

Govern

Menà una política basada en la justícia i el bon govern envers els súbdits, seguint els principis del confucianisme. No obstant això, Sejong practicà el budisme -fins i tot va escriure poemes devots, cosa que generà tensions amb els alts funcionaris confucianistes. Va crear una xarxa de grans magatzems públics per tal de pal·liar la fam en èpoques de carestia i afavorí els estudis d’agronomia. Va ser també encàrrec seu la construcció dels primers pluviòmetres (1441) per a una millor gestió de l’aigua dels conreus.

Cultura, un àmbit fonamentalsejong

Durant el seu govern s’ocupà també de grans projectes culturals. Va ordenar la compilació i estudi de les cròniques dels seus predecessors. S’elaboraren importants estudis sobre música i medicina, com una enciclopèdia en 365 volums. Féu construir a palau una gran clepsidra, un rellotge d’aigua, que marcava l’hora oficial del regne, i va millorar la impremta de tipus mòbils metàl·lics, coneguda a Corea des del segle XIII.

L’anècdota

Arreu del país el rei va buscar els joves més intel·ligents a qui dotà de beques per tal que poguessin rebre una completa formació acadèmica. Els intel·lectuals amb més talent s’incorporaven al Palau de la Saviesa (Chyphyon chon), una acadèmia on, lliures d’altres serveis, es dedicaven a la recerca aplicada en camps ben diversos, que el mateix rei examinava. Els treballs conservats demostren l’alt nivell intel·lectual del centre.

Un fet destacat, l’alfabet coreà, el hangul.

El 1443 intel·lectuals encapçalats pel mateix rei van inventar un sistema original d’escriptura per representar el sistema fonètic del coreà. Fins aleshores la literatura coreana havia usat la complicada escriptura xinesa, que contrastava amb el nou sistema, racional, coherent i fàcil d’aprendre. El 1445 ja s’usà per publicar un llarg poema, de tota manera la resistència dels lletrats féu que durant segles continuessin fent servir el xinès en els informes oficials i els documents històrics. Resistència inútil: el hangul és actualment l’alfabet oficial a les dues Corees.

Anuncis