Bernt Notke, l’escultor del Bàltic

Lassahn? (Alemanya), vers 1440–Lübeck (Alemanya), vers 1509

Activitat: Escultura. Pintura    Grup4-Art

Àrea: Sacre Imperi Romanogermànic. Regne de Suècia

 

Primers anys

La família de Bernt Notke provenia de Reval (ara Tallinn), a Estònia, i alguns especialistes creuen que el seu pare era Michel Notke, propietari de vaixells que comerciava amb Flandes, zona on Bernt probablement s’hauria format com a artista.

Itinerant

Encara que se’n coneixen pintures, com la Dansa de la mort (Tallinn, vers 1466) o la Missa de sant Gregori (Lübeck, 1499, i destruïda el 1942) actualment se’l valora especialment per les seves escultures. Des de la seva base a Lübeck, on està documentada la compra d’una casa el 1479, va treballar també en altres països del Nord d’Europa: Estònia, Dinamarca, Suècia…, executant encàrrecs sovint per a eclesiàstics, com els bisbes de Lübeck i Århus.

Colossals

Autor prolífic, bona part de la seva producció no ha arribat fins als nostres dies, que es caracteritza generalment per la monumentalitat i el naturalisme de les imatges, amb un to expressionista i dramàtic.

berntnotke-creutriomfaldelübeck

Una creu

Per a l’interior de la catedral de Lübeck, Notke va crear el 1277 una Creu triomfal enorme, de 17 m. d’altura, que compta amb una setentena de figures. Als peus de Jesucrist hi ha, al costat de personatges de la Passió, com ara la Mare de Déu, sant Joan Evangelista i santa Maria Magdalena, les figures d’Adam i Eva, als extrems, identificant la creu amb l’arbre de la vida del Paradís. També s’hi representa un bisbe, el promotor de la Creu.

Un fet destacat,  Sant Jordi i el drac

L’obra mestra de Notke és un conjunt escultòric de grans dimensions, amb la imatge principal de sant Jordi atacant el drac, i separada d’ells, la princesa amb un anyell. L’encomanà el regent de Suècia, Sten Sture, per commemorar la victòria sobre els danesos a la batalla de Brunkeberg (1471), prop d’Estocolm. El triomf que garantí la independència del regne s’atribuí a la intercessió de sant Jordi, patró de la ciutat. Es consagrà el 1489, a la Storkyrkan, església de la capital sueca.berntnotke-santjordiieldrac

L’anècdota

En el sant Jordi, Notke reprodueix amb fidelitat l’anatomia del cavall o l’armadura del genet. Aquest desig de versemblança s’accentua amb la pintura de les figures i la incorporació d’objectes reals. Així, les espines de l’esquena del drac no són obra de l’escultor sinó que aprofita banyes d’ant.