Santa Gertrudis, la Gran, sentint el cor de Crist

Alemanya, 1256–monestir de Helfta, Eisleben (Alemanya), 1301 o 1302

Activitat:Religió Grup2-Raó

Àrea: Sacre Imperi Romanogermànic

Confusions

No se sap el cognom d’aquesta santa, i se li atribuí el sobrenom de “la Gran”, reconeixent les seves altes qualitats. Aquest títol permet diferenciar-la d’una altra religiosa coetània, Gertrudis de Hackeborn, l’abadessa del monestir de Helfta on va viure. Durant segles s’havia confós la santa amb la seva superiora, i per aquest motiu en representacions antigues de Gertrudis, la Gran, se la representa erròniament amb el bàcul d’abadessa.

Helftagertrudislagran

Santa Gertrudis va entrar al monestir de Helfta als cinc anys. Sota l’abadiat de Gertrudis de Hackeborn, aquella comunitat va travessar una època florent. Als setze anys la futura santa va professar-hi com a monja, i va conviure amb personalitats com Matilde de Magdeburg i Matilde de Hackeborn, figures espirituals de primer rengle. Gertrudis va excel·lir en els estudis humanístics i adquirí una gran cultura, que traspua el llatí acurat que empra als seus escrits.

El canvi

Després d’una crisi espiritual, als 25 anys va veure Crist. Des d’aleshores se succeeixen les revelacions de Jesús i altres experiències místiques, sobretot en festivitats litúrgiques. La monja abandona la cultura profana per consagrar-se de manera fervent a l’estudi i la vida espiritual, i esdevé mestra i consellera de la comunitat i dels fidels.  De salut feble, va passar els últims anys reclosa sovint al llit.

Un fet destacat, Missatger de la tendresa divina, o Les revelacions (Legatus divinae pietatis)

D’aquest llibre que recull els seus ensenyaments, Gertrudis va escriure només la segona part, el Memorial, on explica la seva evolució espiritual. La resta va ser redactada per altres monges de Helfta. La santa presenta una teologia feminista que complementa la del clergues, centrada en la vivència concreta, sensible i afectiva de Déu. Introdueix la veneració del Sagrat Cor, no amb un sentit expiatori, d’un cor que pateix; ans al contrari, del cor de Jesús ressuscitat, ple de tendresa. Va escriure també un llibre de meditacions, els Exercicis espirituals.

L’anècdota

En una de les aparicions que explica al seu llibre, hi figura sant Joan Evangelista. La santa li va preguntar, essent el deixeble estimat, per què al seu evangeli havia tractat a bastament de l’encarnació, i no del cor amorós de Jesucrist. El sant va respondre que aquesta revelació s’havia ajornat per un temps posterior, quan s’hagués de revifar l’esperit dels creients, i en això Gertrudis hi tindria un paper notori.

Guardar

Anuncis