Ibn Hazm, lletres vives en un califat agònic

 
Còrdova,994–Casa Montija (Huelva), 1064
Activitat: Literatura. ReligióGrup3-Lletres                                                         
Àrea: Califat de Còrdova i regnes de taifes
 

EPSON scanner imageInicis idíl·lics

El pare d’Abu Muhammad Ali ibn Ahmad ibn Said ibn Hazm ocupava un destacat càrrec en l’administració califal cordovesa, per la qual cosa ell va viure una infantesa daurada. En consonància  amb l’alt estatus social, va rebre una educació selecta i molt extensa, fonament de la seva obra intel·lectual.

Anys convulsos

La joventut d’Ibn Hazm coincidí amb la davallada del califat de Còrdova. La guerra civil suposà la ruina de la família. El 1013, després de ser destruïda la residència familiar, emigrà el jove a Almeria. Partidari dels omeies, participarà en els esforços fracassats de restablir el califat. Alternà moments de glòria, com quan fou nomenat visir d’Abd al-Rahman V, que va regnar només mes i mig (1023), amb períodes de desgràcia, patint presó i exili, residint en diverses ciutats com Xàtiva, on va escriure la seva gran obra literària.

Un fet destacat,  El collar de la coloma (Tawq al-hamama)

Aquesta és l’obra més famosa d’Ibn Hazm, un tractat sobre l’amor, però abordat no des de la pura especulació, sinó de manera vivencial, introduint-hi experiències pròpies i combinant la prosa elegant amb poemes d’amor refinats.

Una nova vida

Profundament desenganyat de la política, a partir de 1027 va dedicar-se en exclusiva a l’estudi i a l’ensenyament. Fruit d’aquesta nova trajectòria, que ja mai abandonaria, és la seva vastíssima producció d’abast enciclopèdic. De tota manera, el seu caràcter apassionat i polèmic no li estalvià nous tropells. Així, el 1038, va haver de fugir de Mallorca després d’un cru debat amb al-Baji, un jurista eminent; i el 1064 els seus escrits van ser objete de crema pública a Sevilla.

Tria d’obres

Llibre dels ornaments (Kitab al-muhalla); Llibre dels principis dels fonaments jurídics (Kitab al-ihkam fi usul al-ahkam), dues obres sobre jurisprudència; El llibre dels caràcters i la conducta (Kitab al-akhlaq wa’l siyar), on exposa la seva doctrina ètica; Història crítica de les idees religioses (Kitab al-fisal), una història comparada de les religions.

Pensament

En el camp del dret, va pertànyer primer a l’escola malikita, dominant a l’Espanya musulmana; més tard, va abraçar l’escola xafiista, que basa la seva jurisprudència en el principi de l’analogia i l’opinió personal. Finalment s’adherí amb fervor al zahirisme, un corrent integrista que només accepta la interpretació literal de l’Alcorà i la tradició com a fonts del dret. Ibn Hazm aplicà també aquests mateixos principis a la teologia.

La frase

“No sempre, sovint però, quan l’amor s’ensenyoreix d’un esperit, malgrat que aquest no siga correspost, ho oblida tot, i no vol ni dirigir pregàries a Déu, per tal que l’allibere de la seua desgràcia, car, dominat pel desig, sols vol la unió amb qui estima, i amb aquesta desventura viu feliç” (extret d’El collar de la coloma)

 

Per saber-ne més:

Ibn Hazm. El collar de la coloma. Picanya, 1994

Anuncis