Esteve Dusan, l’emperador serbi

Kosovo o Sèrbia?, vers 1308–Prizren? (Kosovo), 1355

Activitat: Política  

Àrea: Imperi serbi

 

Es repeteix la mateixa història

Esteve Uros IV de Sèrbia, més conegut com Esteve Dusan, havia nascut mentre governava el seu avi, Esteve Uros II Milutin. El pare de Dusan es rebel·là contra el rei, però fou derrotat i va patir l’exili, amb la dona i el fill. Visqueren a Constantinoble fins el 1320, quan van ser perdonats. El 1322, mort Milutin, el pare fou rei de Sèrbia, però Esteve Uros III Decanski no governaria molt de temps. Esteve Dusan, després de la victòria sobre els búlgars a Belvazhd (1330), s’hi enfrontà i el destronà l’any següent.

Conquestes

Aprofitant la feblesa d’estats veïns, el monarca emprèn una política expansionista, que duplica l’extensió del regne amb la conquesta d’Albània, Macedònia i el nord de Grècia. Esdevé l’estat hegemònic als Balcans, estès del Danubi fins al golf de Corint, amb capital a Prizren (Kosovo). El 1346 Esteve Dusan fou coronat com a tsar de serbis i grecs. Introduí estructures administratives i polítiques, seguint models bizantins. Establí una mena de monarquia dual, amb cancelleries diferents per als dominis eslaus i grecs.

Un fet destacat, el  Dušanov zakonik  

Durant el seu regnat fou codificada la llei dels serbis. El 1349 a Skopje es promulgà el zakonik (codi) de Dusan, una compilació legal que comprenia unes dues-centes disposicions, tant civils com canòniques, molt influïda pel dret bizantí. Incideix en el dret penal i les relacions entre els grups socials. Aquesta obra legislativa sobreviuria al seu creador, vigent fins a la fi de l’estat serbi medieval.

Església

D’acord amb la puixança del nou estat, el 1346 Esteve Dusan convocà una gran assemblea eclesiàstica que transformava l’antic arquebisbat serbi de Peć  (Kosovo) en patriarcat, que estenia la seva jurisdicció també per les terres gregues conquerides, com el mont Athos. El patriarca de Constantinoble, que perdia part del seus territoris, excomunicà el sobirà serbi i el nou patriarca el 1350, però la condemna no va tenir efectes reals.

L’anècdota

Esteve Dusan va morir sobtadament el 1355. Poemes èpics i cròniques del segle XVII afirmen que l’òbit es produí durant una ofensiva contra l’imperi bizantí, amb l’objectiu final de conquerir Constantinoble. Alguns investigadors refuten aquesta tesi. La documentació palatina mostra que el rei no estava en campanya, per a la qual no comptava ni amb la flota necessària ni controlava els mars propers a Constantinoble, part en poder turc. A més, les fonts bizantines coetànies tampoc hi fan referència.

La coronació de l’emperador (A. Mucha, 1926)