Jacques Coeur, el capitalista francès

 
Bourges (França), 1395?-Quios (Grècia), 1456
Activitat: Economia
Área: Regne de França
 
Un esperit inquiet

retrat de Jacques Coeur

Fill d’un ric pelleter, va continuar l’ofici familiar, però li donà molta més volada arran del seu matrimoni amb la filla del prebost de Bourges (1421). Aconseguí la direcció de la seca d’aquesta ciutat, viatjà a Orient on va establir una factoria comercial a Damasc.

Un fet destacat, ministre de finances del rei de França

Després de reconquerir París (1439), Carles VII el va nomenar ministre de finances, cosa que, a banda de sanejar les finances públiques, li va permetre consolidar i augmentar la seva fortuna personal gràcies a les oportunitats que oferia la proximitat al monarca i la cort. Bastí un imperi comercial, diversificant els seus negocis: espècies, llana, sal, armes, teixits… Disposava d’una densa xarxa d’agents comercials a l’estranger, una flota pròpia, mines i grans dominis agrícoles.

L’ascens social

Va acumular càrrecs i influències i fou ennoblit el 1441. Membre del Consell Reial des de 1442, fou enviat en missions diplomàtiques a Itàlia. Aconseguí casar la seva filla amb un aristócrata i un fill fou nomenat arquebisbe. El gran negociant menava una vida opulenta, exhibint la seva riquesa obertament; una mostra n’era el gran palau construït a Bourges.

L’anècdota

palau de Bourges

Coeur concedí grans prèstecs al monarca en la darrera fase de la Guerra dels Cent Anys. Va finançar íntegrament la campanya de Normandia i per aquest motiu, en l’entrada triomfal a Ruan, el 1449, ell precedí a gairebé tots els grans dignataris sense rebre cap queixa ni retret, ja que n’era el seu prestador.

Caiguda i protecció papal

La prosperitat de Coeur provocà les enveges a la cort. A la mort d’Agnes Sorel, l’antiga favorita del rei, fou acusat falsament d’haver-la enverinat, per la qual cosa fou arrestat (1451). Declarat culpable, se li confiscaren els béns, repartits entre el rei i els seus favorits. El 1455 aconseguí fugir i arribar a Roma. Calixt III li encomanà una expedició per a la defensa de Rodes contra els turcs, però va morir durant la travessia.

La frase

“A un cor valent, res li és impossible” (A vaillans cuers riens impossible) era la divisa del seu escut d’armes.