Santa Clara d’Assís, primant la pobresa

Assís (Itàlia), 1193-Assís, 1253

Activitat: Religió     

Àrea: Assís

 

Aristòcrata

De la noblesa benestant d’Assís, Clara era filla de Favarone di Offreduccio i Hortolana. Ben instruïda, sabia parlar i escriure en llatí. La família havia projectat casar-la, però Clara refusa la vida conjugal. A Assís, coneix sant Francesc i pren nota del seu complet canvi de vida inspirat en l’evangeli.

Deixar enrere

La nit del Diumenge de Rams de 1211 escapa de la casa familiar per anar a trobar a l’església de la Porciúncula a sant Francesc per seguir aquell model de vida. Francesc li talla els cabells, i ella es vesteix amb hàbit de penitent, senyals de la seva consagració a Déu. Clara resisteix les pressions familiars per tornar a la vida seglar i, d’altra banda, sense ingressar en un monestir convencional.

Monestir de Sant Damià

Sant Damià

Després de breus estades en altres comunitats, s’instal·la a l’ermita  de Sant Damià, restaurada per Francesc, als afores d’Assís. Allà hi viuria més de quaranta anys, fins a la mort, formant comunitat amb altres dones, entre elles dues germanes i la mare vídua. Sant Francesc els escriu una norma de vida, però van haver d’adoptar successivament la regla de sant Benet o altres inspirades en la benedictina, que no s’ajustaven al seu ideal, ja que permetien la possessió i administració de propietats.

Un fet destacat, la Regla de santa Clara

Clara va demanar al papa el privilegi de viure en completa pobresa i, concedit el 1228 per Gregori IX, i potser ja abans per Innocenci III, va oposar-se a la seva modificació, i per garantir-ho, finalment va redactar una regla pròpia, la primera escrita per una dona, aprovada per Innocenci IV el 1253. La seva regla insisteix en l’ideal franciscà: la pobresa, tant personal com comunitària, i la fraternitat, amb una comunitat igualitària i una abadessa que governa amb el consell obligatori de vuit germanes.

clarad'assis

La frase

 “No podran rebre ni tenir cap possessió o patrimoni, ni per a elles mateixes ni per a una tercera persona ni tampoc res que raonablement es pugui anomenar patrimoni: només un bocí de terra que sigui necessari per a l’honestedat i aïllament del monestir, i aquest terreny, que es conreï com a horta per a les necessitats de les germanes del monestir”.

“L’abadessa hi consultarà totes les germanes d’allò que cal tractar per a la utilitat i el bé del monestir, atès que sovint el Senyor revela al més petit allò que és millor” (fragments de la Regla de santa Clara).

L’anècdota

El 1255 fou canonitzada i el 1958 el papa Pius XII la proclamà patrona de la televisió, arran d’un fet succeït el 1252. Clara, malalta, no pogué assistir a la missa del gall, i, segons les biografies més antigues, va rebre el do místic de veure i sentir la missa celebrada a la basílica de Sant Francesc, a Assís.

Per saber-ne més:

Clara d’Assís. Paraules de llum, escrits de Clara d’Assís. Barcelona, 2004

Francesc Gamissans. Chiara d’Assís. Lleida, 2011