Oleguer, un sant per a Tarragona

Barcelona, vers 1060-Barcelona, 1137
Activitat: ReligióGrup2-Raó
Àrea: Corona d’Aragó

 

A la catedral

Va rebre el mateix nom que el seu pare, que era secretari del comte de Barcelona. Seguint un costum de l’època, vora els deu anys fou entregat a la catedral barcelonina. Allà fou instruït i cap als quinze fou tonsurat, amb la qual cosa podia formar part dels canonges, és a dir, dels clergues que s’ocupaven de la seu. Als trenta-cinc anys fou ordenat sacerdot.

Sant Ruf

El 1095 deixà de ser canonge de la catedral per passar al poble de Sant Adrià (de Besós) on s’havia constituït una canònica, una comunitat de clergues que vivien de manera austera seguint la regla del monestir provençal de Sant Ruf. Prior des del 1098, assolí un gran prestigi. Actuà com a mitjancer i jutge en diversos plets i fins i tot va ser elegit abat de la casa mare de Sant Ruf, a Avinyó (1109).

oleguerL’anècdota

En l’expedició naval del comte Ramon Berenguer III de Barcelona contra els sarraïns de Mallorca (1115), va morir Ramon Guillem, bisbe de Barcelona. Poble, clergat i el comte volien Oleguer com a nou titular de la seu, però la nit anterior a la seva ordenació, fugí de nit cap a Avinyó. El comte no es donà per vençut i, apel·lant al papa Pasqual II, aconseguí que Oleguer acceptés el càrrec (1116).

Un fet destacat, la restauració de l’arquebisbat de Tarragona

El 1118 Ramon Berenguer III va donar Tarragona, millor dit, les ruines de la ciutat romana abandonada durant segles, a Oleguer per tal que la repoblés. Aquest va viatjar a Roma on Gelasi II li concedí el pal·li, la insígnia dels arquebisbes, amb la qual cosa es restaurava l’antiga seu metropolitana tarragonina i les diòcesis catalanes deixaven de dependre de l’arquebisbe de Narbona. Oleguer seguí residint a Barcelona i el 1129 encomanà el govern de Tarragona a un cabdill normand, Robert Bordet (o d’Aguiló).

Consells i concilis

Oleguer va impulsar la reforma gregoriana, un moviment de renovació evangèlica promogut pels papes. La seva activitat no es reduí a Catalunya, participà activament en els concilis celebrats a l’occident cristià ―Tolosa i Reims (1119), Laterà I (1123), Clermont (1130)…― i fou juntament amb Iu de Chartres i l’abat de Cluny, un dels artífexs de la solució al conflicte entre el papa i l’emperador per les investidures, és a dir, pel nomenament dels càrrecs religiosos amb poder civil. Fou canonitzat el 1675.

Per saber-ne més:

Martí Bonet, Josep M. Oleguer, servent de les esglésies de Barcelona i Tarragona. Barcelona, 2003

Valls i Taberner, Manuel. Sant Oleguer, home de reconciliació i pau.  Barcelona, 2009

Anuncis