Lluís Borrassà, el pinzell gironí

 
Girona,  vers 1260–Barcelona, 1324 o 1325
Activitat: Pintura  Grup4-Art                                                   
Àrea: Corona d’Aragó
 
D’artistes

Procedia d’una família de pintors afincats a Girona. Tant el seu pare Guillem com dos cosins s’hi dedicaren; probablement s’instruí en el taller familiar. La seva primera feina documentada correspon a la reparació de vitralls de la catedral gironina (1380).

Fàbrica de retaules

Vers el 1381 s’instal·là a Barcelona. Ben aviat es convertí en el pintor més actiu i cotitzat, amb el taller prop de Santa Maria del Mar. El seu client principal fou l’Església. Treballà per convents, esglésies i catedrals d’arreu de Catalunya, des de Santes Creus a l’Empordà i del Solsonès a Barcelona. Es conserva la documentació de 51 retaules, feina que l’obligà a comptar amb molts aprenents i col·laboradors. També va elaborar grans figures i muntatges efímers amb ocasió d’esdeveniments principals, com la coronació de Joan I (1389) o la tornada de Martí, l’Humà de Sicília (1397).

Plany sobre Crist mort, Manresa

Plany sobre Crist mort, Manresa

L’anècdota

L’obrador de Borrassà tenia un pintor esclau, Lluc, d’origen tàrtar, comprat a un fuster de Mallorca el 1392, quan tenia divuit anys.  Dues vegades s’escapà del taller, però sense èxit, fou capturat altre cop el 1401 i 1415.  Més endavant, ja mort Lluís Borrassà, com a home lliure va prendre el cognom del seu antic amo i continuà guanyant-se la vida pintant.

Un fet destacat, el retaule de santa Clara, de Vic

Retaule de santa Clara, Vic

Retaule de santa Clara, Vic

 

El 1415 el pintor va concloure un retaule per al convent de Santa Clara, de Vic. De grans dimensions, fa sis metres d’alçada, amb el plafó superior dedicat al Calvari. L’escena principal del retaule representa l’entrega de la regla per sant Francesc a santa Clara i als frares. Al seu voltant, hi ha imatges bíbliques i altres extretes de vides de sants. La peça no es conserva al seu emplaçament original ja que el convent fou enderrocat al segle XIX. Comprat pel bisbe Morgades, ara figura al Museu Episcopal de Vic.

Un nou estil

Borrassà  va deixar enrere el gòtic italià dominant fins aleshores en terres catalanes per adoptar l’estil vigent al nord del Pirineu, caracteritzat per un major dinamisme i expressivitat de les figures així com per l’ús de colors més vius i contrastats. Seguint els nous corrents, els personatges d’alguns retaules vesteixen d’acord amb la moda borgonyona del seu temps.

Tria d’obres

Retaule de la Mare de Déu (1404, església de Sant Salvador de Guardiola); Plany sobre Crist mort (1410-1411), únic fragment conservat del retaule de Sant Antoni Abat, de la seu de Manresa, ara integrat dins del retaule del Sant Esperit; Retaule de sant Pere (1411-1413, església de sant Pere, Terrassa); Retaule de sant Miquel (1416-1417, església del monestir de Sant Miquel de Cruïlles).

 

Per saber-ne més:

Francesc Ruiz Quesada.“Lluís Borrassà”. L’art gòtic a Catalunya. Pintura II. Barcelona, 2005

Retaule de Sant Miquel de Cruïlles

Retaule de Sant Miquel de Cruïlles

Anuncis