Leon Battista Alberti, un intel·lectual entre edificis

 
Gènova (Itàlia), 1404–Roma, 1472
Activitat: ArquitecturaGrup4-Art
Àrea: Florència, Roma
 
Orígens

Bastard d’un ric mercader florentí exiliat, que va proporcionar-li una sòlida educació a Pàdua i més tard a la universitat de Bolonya. La mort del progenitor  va privar-lo dels béns familiars, per la qual cosa s’orientà cap a l’Església. Va treballar a l’administració pontifícia i es féu clergue, malgrat ser fill il·legítim, gràcies a una dispensa papal (1432).

L’anècdota

Quan tenia vint anys va escriure secretament una comèdia llatina, Philodoxeos, imitant l’estil antic. Un amic seu li va prendre el manuscrit sense pulir i el va difondre. Veient l’acceptació general de la peça, Alberti va fer creure que era obra d’un autor clàssic, Lepidus comicus. Molts humanistes van admetre-la com una obra perduda de l’antiguitat; no fou fins divuit anys més tard, en una nova versió depurada, que Alberti revelà l’engany.

Palau Rucellai

Palau Rucellai, Florència

Florència

Seguint al papa Eugeni IV, des de 1434 va fer llargues estades a Florència. Allà va relacionar-se amb grans artistes com Brunelleschi o Masaccio i va escriure un tractat teòric sobre la pintura ―De pictura (1435). Tanmateix, no es dedicà a l’arquitectura fins mitjans de segle; abans s’ocupà sobretot de literatura, tant en llatí con en italià, i de filosofia moral, camp al qual correspon Els quatre llibres de la família (1433-1441), un estudi sobre la vida domèstica i pública.

Un fet destacat,  De re aedificatoria (Sobre l’art de la construcció)

És un tractat d’arquitectura inspirat en De architectura, de Vitruvi, autor romà del segle l. Com ell, sosté que la bellesa dels edificis es basa en la correcta relació de proporcions entre les seves parts. Partint de l’estudi de les construccions de l’antiguitat, Alberti estableix principis estructurals, estètics i socials per als edificis futurs. Escrit pels volts de 1452, fou publicat pòstumament, amb gran èxit, el 1485.

leonbattistalaberti-smarianovella

Façana de de l’església de Santa Maria Novella, Florència

L’artista

Alberti no s’ajusta al patró dels artistes coetanis, d’orígens més humils i amb una instrucció eminentment pràctica guanyada als tallers. Potser per això, limita la funció de l’arquitecte al disseny de l’edifici, podia delegar-ne l’execució material. Va treballar pels mercaders florentins, pel papa i per sobirans dels petits estats italians com Ferrara o Màntua. Una de les seves innovacions més difoses fou la combinació de pilastres de tradició grecollatina per decorar les façanes dels palaus.

Tria d’obres

Palau Rucellai (1447?-1451, Florència); Temple Malatestià (1447, Rímini); Façana de Santa Maria Novella (1455-1470, Florència); Església de Sant Andreu (1470?, Màntua).

Sant Andreu, Màntua

Església de Sant Andreu, Màntua