Gregori IX, un papa de lleis

Anagni?  (Itàlia), vers 1170–Roma, 1241

Activitat: Religió. Política   Grup5-Història

Àrea: Estats Pontificis

 

Parents

Ugolino di Segni, de família noble, va estudiar dret a Bolonya i teologia a París. Nebot del papa Innocent III, cardenal el 1198 i bisbe d’Ostia el 1206, es distinguí com a diplomàtic en terres italianes i germàniques durant el pontificat del seu oncle i d’Honori III. A la mort d’aquest, fou elegit papa el 1227.

Contra l’emperador

El màxim oponent de Gregori IX fou l’emperador Frederic II, rei també de Sicília, amb qui s’enfrontà al llarg del seu govern. Mentre un defensava la supremacia pontifícia, l’altra pretenia una Església sotmesa al poder laic. El papa l’excomunicà el 1228 i altre cop el 1239, sense aconseguir la revolta generalitzada dels seus vassalls. Gregori IX va convocar un concili contra l’emperador el 1241, però Frederic II avortà l’intent quan va capturar un centenar de prelats de camí a Roma.

Estudis universitaris

Els mestres de la universitat de París van deixar de fer classes entre 1229 i 1231. Van reprendre l’activitat després de la intervenció directa del papa, quan publica la butlla  Parens scientiarum, que reconeix l’autonomia de la universitat enfront el bisbe de París. Entre altres mesures, es crea una comissió per revisar l’ortodòxia dels textos de filosofia natural d’Aristòtil, prohibits anys abans. Acceptats finalment, l’aristotelisme esdevindrà una de les bases de la universitat medieval.

Un fet destacat, les DecretalsgregoriIX

Versat en lleis, Gregori IX va posar fi al desordre legislatiu dels papes. Encomanà al dominic Ramon de Penyafort la unificació dels decrets de pontífexs i concilis en una sola compilació sistemàtica. El 5 de setembre de 1634 es publicà el llibre de les Decretals (Liber Decretalium extra discretum vagantium), vigent fins a principis del segle XX.

Ordes mendicants

Amic de sant Francesc d’Assís, Gregori IX protegí els franciscans des que era cardenal. En morir el fundador, intervingué en les picabaralles entre aquests frares, negant l’obligació de la pobresa absoluta dels seus membres, malgrat el testament espiritual de sant Francesc, que el pontífex valorava només com a recomanació. Durant el seu pontificat, afavorí franciscans i dominics, i a aquests últims els confià els processos inquisitorials contra els càtars i altres heretges a partir del 1232.

L’anècdota

L’estima de Gregori IX per aquests nous corrents eclesials reformadors es palesa en les canonitzacions del seu pontificat. Dels cinc sants nous que proclama quatre corresponen als ordes religiosos novells: Francesc d’Assís (1226), Antoni de Pàdua (1232), Domènec (1234) i Elisabet d’Hongria (1235).

Guardar

Anuncis