Lluís XI de França, l’aranya universal

Bourges (França), 1423-castell de Plessis-lez-Tours (França), 1483

Activitat: PolíticaGrup5-Història

Área: Regne de França

 

lluísXIdefrançaRebec

Tot i ser primogènit de Carles VII de França, intervingué en la revolta de de l’alta noblesa dita “La Praguerie” contra el rei (1440). Perdonat, va col·laborar en campanyes contra els anglesos, però més tard, davant les seves conxorxes i la política contrària a Carles VII des de la regió del Delfinat que governava, fou expulsat i es refugià a la cort del duc de Borgonya, on va rebre el malnom  de l’aranya universal, per la seva capacitat de ordir mil i una intrigues.

Escenes repetides

A la mort de Carles VII, el succeí com a rei de França (1461). La seva política va estar encaminada a l’enfortiment de la monarquia, en perjudici dels ducs i comtes que governaven grans territoris de manera independent. L’oposició frontal a la seva política va generar coalicions militars de grans nobles,  com ara la Lliga del Bé Comú (1465), que el rei superà fent concessions als revoltats, que després no complia.

La humiliació de Péronne

El seu principal enemic fou el duc de Borgonya, Carles, el Temerari, que governava també Flandes. Lluís XI va fomentar secretament la revolta de la ciutat flamenca de Lieja, mentre negociava la pau amb Carles en una trobada en territori enemic, a Péronne. Descobert el seu doble joc, el rei es va veure obligat a acompanyar les tropes borgonyones en la repressió de Lieja i va haver d’atorgar al duc nous privilegis i territoris (1468); Lluís anul·là les clàusules del tractat de Peronne el 1470.

Un fet destacat, la destrucció de l’estat borgonyó 

El 1475 obtingué el seu major èxit diplomàtic quan va signar la pau a Picquigny amb Eduard IV d’Anglaterra, que privava Carles del seu millor aliat. També eliminà barons francesos proborgonyons i finançà l’oposició dels enemics a la política expansionista de Carles. El 1475 el duc de Borgonya fou mort a Nancy, lluitant contra Lorena, i Lluís XI va beneficiar-se’n amb la conquesta de part dels seus estats. El tractat d’Arràs (1482) ratificava els seus guanys territorials, però no obtingué l’àrea flamenca que passà a l’emperador Maximilià I, gendre del duc difunt.

Engrandint

Lluís XI incorporà també als dominis reials altres regions franceses, com l’Anjou, la Provença i Maine a la mort dels seus propietaris sense successió, i fins i tot els comtats de Rosselló i Cerdanya, aprofitant la guerra civil catalana entre Joan II i la Generalitat. Aquest rei deixà, doncs, un regne més extens i centralitzat.

La frase

“Qui no sap dissimular, no sap regnar” (de Lluís XI de França)

Anuncis