Abd al-Rahman I, de fugitiu a sobirà

Damasc (Síria), 731- Còrdova, 788

Activitat: PolíticaGrup5-Història

Área: Emirat de Còrdova

 

En perill

Nét del califa Hixam I i membre de la dinastia omeia que governava l’imperi islàmic, la seva vida es capgirà el 750 quan els abbàssides, enemics dels omeies, aconseguiren fer-se amb el poder. La família abans regnant va ser executada. Abd al-Rahman va escapar de la matança, però, perseguit pel nou califa,  fugí a l’Iraq, d’allà a Palestina, Egipte, Tunísia i finalment al Marroc, prop de Ceuta, on va ser protegit per la tribu Nafza, de la qual procedia la seva mare, concubina de palau.

Un nou país

L’Espanya musulmana vivia un temps de crisi, amb conflictes ètnics i polítics. Abd al-Rahman I va aprofitar aquesta situació i el 755 desembarcà a Almuñécar (Màlaga) amb l’ajut de sirians afincats a la península, fidels als omeies, i de les tribus àrabs apartades del poder.  L’any següent va prendre pacíficament Sevilla i conquerí la capital, Còrdova. Assegurà el seu domini amb la victòria d’Alameda sobre les forces governamentals dirigides pel seu cap, al-Fihri.abdalrahamanI

Un fet destacat, l’emirat independent de Còrdova

Abd al-Rahman es proclamà emir de Còrdova i per tant, senyor d’una Espanya islàmica, que encaminà, malgrat les fortes resistències, cap a un estat unitari, durant trenta anys de govern. A diferència dels anteriors emirs, no fou un delegat provincial, sinó un sobirà independent, cosa que reflectí manant suprimir de l’oració pública el nom del califa abbàssida. De tota manera, ell no assumí mai el títol religiós de califa.

L’anècdota

Segons alguna crònica, en la batalla d’Alameda Abd al-Rahman muntava un cavall magnífic, molt superior a les altres cavalcadures. Alguns del seu bàndol se’n malfiaren: amb aquell animal tan ràpid, el príncep garantia la seva salvació si havia de fugir en cas de derrota. Assabentat del malestar, el príncep intercanvià la seva muntura amb la d’un altre cap que cavalcava una mula.

Revoltes a tort i a dret

L’emir sufocà nombroses revoltes, algunes de greus com la dels berbers de Conca (768), i també féu avortar expedicions militars extrapeninsulars, com l’enviada pel califa abbassida el 763. Al nord, governadors es rebel·laren contra Còrdova i demanaren ajut a Carlemany. El 777 l’emperador travessà el Pirineu, però va retirar-se davant l’oposició de Saragossa. Al pas de Roncesvalls, els vascons van destruir la rereguarda de l’exèrcit, fet que seria l’origen del poema francès la Cançó de Rotllan.

Pervivència

Abd al-Rahman va aconseguir perpetuar el nou estat omeia, gràcies a un poderós exèrcit de mercenaris berbers i d’esclaus cristians; i alhora creant una estructura administrativa, hereva de l’antic califat omeia de Damasc, gestionada per grups fidels a la dinastia, sovint vinguts d’Orient. La laboriosa pacificació de l’emirat impedí recuperar territoris perduts a favor del regne d’Astúries o dels francs, com la ciutat de Girona (785). Gran constructor, va iniciar la gran mesquita de Còrdova.