Sibil•la de Fortià, la reina empordanesa

 
Fortià?, vers 1350-Barcelona, 1406
Activitat: Política Grup5-Història
Área: Corona d’Aragó

 

sibilladefortiaJove i bonica

Dona molt bella, però analfabeta, pertanyia a la baixa noblesa de l’Empordà. El 1371 es casà amb Artal de Foces, un noble aragonès força més gran. Al servei del rei Pere III de Catalunya-Aragó, Foces havia exercit importants càrrecs públics, com el de governador de Mallorca i participava en la vida de la cort.

L’amistançada del rei

El 1375  tant el rei, de 56 anys, com Sibil·la eren vidus i ella n’esdevingué l’amant. Aquesta relació era vista amb bons ulls per Joan, el príncep hereu, i el seu germà Martí, ja que evitava un quart matrimoni del rei i de retruc, el naixement d’un altre descendent legítim. La posició de l’amistançada s’afermava a la cort i amb ella, la dels seus parents, en especial el seu germà Bernat. El 1376 Sibil·la va infantar una nena, Isabel.

Un fet destacat, el casament amb Pere, el Cerimoniós

Embarassada altre cop, va casar-se amb el sobirà el 1377. Els fillastres, descontents, no hi acudiren ni tampoc assistiren a la seva coronació el 1381, per la qual cosa el rei se’n distancià iva promoure els partidaris de la seva dona, de la baixa noblesa, a importants càrrecs públics en detriment de l’alta aristocràcia. Per garantir el futur de la consort, Pere féu confirmar per les Corts de 1384 béns i drets donats a Sibil·la, mentre ella tractava de reconciliar la família reial sense èxit.

Vídua perseguida

A finals de desembre de 1386, moribund el rei i tement el seu successor, Sibil·la va fugir de Barcelona fins al castell de Sant Martí Sarroca, propietat de Bernat de Fortià. La nit de Reis va expirar el monarca i el nou, Joan I, va empresonar i processar Sibil·la i els seus partidaris fugitius. Dos van ser executats, però la reina vídua i el seu germà foren alliberats després de renunciar a les donacions del rei difunt a canvi de pensions anuals. Ella passà els últims anys, tranquils, a Barcelona.

L’anècdota

Sibil·la de Fortià és un dels personatges del drama d’en Pitarra, Batalla de reines (1887). Endut per la imaginació, l’escriptor la retrata com una dona d’ambició sense mesura que pretén conservar el tron un cop mort el rei Pere.

 

Per saber-ne més:

Alberto Bòscolo. La reina Sibil·la de Fortià. Barcelona, 1971

Anuncis