Maties I Corví d’Hongria , el rei bibliòfil

Cluj-Napoca (Romania), 1440–Viena, 1490

Activitat: Política      

Àrea: Regne d’Hongria

 

Fortuna

János Hunyadi, heroi militar, havia mort el 1456, amb extensos dominis i un gran poder a Hongria. El rei magiar Ladislau V, davant l’amenaça que representaven els Hunyadi, va empresonar els seus fills Ladislau i Maties, i feu executar el primer (1457). La mort sobtada del monarca, sense descendència, obligà a convocar el parlament per elegir un successor. Van triar Maties, el fill petit, que va passar de la masmorra a palau. El 1458 fou proclamat rei d’Hongria.

Afers interns

Maties manté l’autoritat reial, sense les ingerències de l’alta noblesa. Promou una administració més eficient, reforma la justícia, redueix el poder dels barons i imposa una política fiscal feixuga, acabant amb les exempcions dels terratinents, que li permet fornir l’Exèrcit Negre, un dels primers exèrcits professionals d’Europa. Algunes mesures generen revoltes populars o dels magnats, que reprimeix amb rapidesa.

Turcs

Els turcs conqueriren Sèrbia abans de ser aturats per l’exèrcit de Maties el 1464 a Bòsnia. De tota manera, privat de l’ajut d’altres monarques cristians, no va prosseguir l’ofensiva. Després basteix un sistema defensiu de fortaleses a la frontera meridional contra el perill turc.

La Gran Hongria

Maties va menar una política expansionista prou reeixida, amb l’engrandiment dels seus dominis pel nord i oest. En guerra contra Bohèmia i Polònia, per la pau d’Olomouc (1478) va renunciar al tron bohemi a canvi de Moràvia, Lusàcia i Silèsia. Més tard, lluitant amb l’emperador Frederic III, li arrabassà Viena el 1485 i es convertí en el sobirà més important de l’Europa central.

Un home cultivat

Home molt instruït, parlava sis llengües, és el primer monarca no italià educat en la tradició humanista. Patrocina la cultura generosament, funda la universitat de Bratislava (1465) i introdueix el renaixement a la cort gràcies sobretot a la seva dona, la reina Beatriu de Nàpols, amb qui vingueren humanistes i artistes italians, alguns de primera  fila com Andrea Mantegna.

Un fet destacat, la biblioteca Corvina

La creació de la biblioteca Corvina constitueix la fita cultural més brillant del seu regnat. Va aplegar uns dos mil volums manuscrits, xifra extraordinària a l’època quan encara no s’havia generalitzat la impremta. Al continent només la superava la Biblioteca Vaticana. Tenia un abast pluridisciplinari, per reunir el saber antic i modern, amb còpies dels clàssics grecs i llatins, del món medieval i humanista. Encara avui es conserven arreu del món uns dos-cents volums provinents d’aquella biblioteca mítica.

La frase

“Maties és mort, s’ha acabat la justícia”  (una dita hongaresa)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s