Pere Sanglada, escultor per a la catedral i el Consell de Cent

Catalunya, segle XIV-Barcelona, 1408

Activitat: Escultura   

Àrea: Corona d’Aragó

 

Imaginaire

Es desconeix el naixement i la formació de Pere Sanglada. Als anys 80 del segle XIV Sanglada ja treballava com a escultor a Barcelona, tal com es desprèn d’algun testament on se l’identifica com a “imaginaire”. S’ignora la seva obra anterior al 1394, però de segur ja era un artista ben acreditat; altrament, la catedral barcelonina no hagués signat aquell any un important contracte amb ell.

Detall de la trona del cor de la catedral de Barcelona

Un fet destacat, el cadirat i la trona del cor de la Seu barcelonina

Sanglada treballa en l’obra en fusta del cadirat del nou cor de la seu de Barcelona entre 1394 i 1399. Abans va viatjar a França i Flandes, per conèixer altres cors catedralicis i comprar a Bruges (Bèlgica) la fusta de roure necessària. Va realitzar l’encàrrec com a director de l’obra, rodejat d’altres escultors: Antoni Canet, Pere Oller, etc. Es bastí el cadirat alt, destinat als canonges, i la trona hexagonal, amb 5 cares visibles, cadascuna amb 3 imatges de fusta, amb figures divines, àngels, sants i eclesiàstics.

L’anècdota

El nombre significatiu de cadires del cor permet a l’escultor adornar-les amb motius figuratius molt variats, sobretot en el revers de la part inferior de les cadires abatibles, que només són visibles quan els seients estan aixecats. Entre les escenes representades predominen les d’animals. N’hi ha d’altres sobre els costums de l’època, com ara dues dedicades als “esports”: una escena sobre un joc similar a l’hoquei, i una altra que recorda el tennis.

Sant Oleguer

Sant Oleguer

El 1406 els canonges de la catedral de Barcelona li encomanen la figura jacent de sant Oleguer per al sepulcre gòtic fet el 1372. La imatge de Sanglada és l’única resta d’aquell sepulcre medieval substituït per un altre de barroc al segle XVII. Obra en alabastre, presenta el sant abillat amb les vestidures episcopals. Destaca la decoració vegetal de la casulla i la mitra, i el rostre sense la idealització típica d’altres tombes.

Obres municipals

Bona part de la seva producció per al consistori barceloní ha desaparegut. Es creu, vista les coincidències d’estil, que l’arcàngel Rafael de la façana gòtica de l’Ajuntament de Barcelona, de pedra, és fet per ell, igual que les ales amb plomatge i de bronze daurat que són obra seva segura.

Sant Rafael

L’estil

Aquest escultor introdueix el gòtic internacional a Catalunya, estil elegant i preciosista, amb el gust per la vida quotidiana i l’anècdota. Les figures plenes de Sanglada es caracteritzen pels rostres rodons, boques petites i ulls ametllats, amb drapejats suaus i amb una certa voluntat realista.

Per saber-ne més:

Maria Rosa Terés i Tomàs. “Pere Sanglada i l’arribada del gòtic internacional a Barcelona”. L’art gòtic a Catalunya. Escultura II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s