Galceran de Requesens, contra l’oligarquia barcelonina

mort a València, 1465

Activitat: Política   

Àrea: Corona d’Aragó

 

Noble ambiciós

Com el seu pare Lluís de Requesens, va servir el rei Alfons, el Magnànim. Format a la cort i en un principi patge del monarca, Galceran va anar ocupant càrrecs públics cada vegada més importants. Ja era un alt funcionari el 1435, quan fou nomenat batlle general de Catalunya, encarregat d’administrar el patrimoni reial del Principat.

De Barcelona a Menorca

S’enfrontà repetidament als magnats de Barcelona, que dirigien el Consell de Cent. Aquests, arran d’un conflicte jurisdiccional, el van fer detenir, malgrat el seu càrrec, i l’empresonaren (1536). Tres anys més tard, Requesens, com a governador de l’illa de Menorca, va dur-hi a terme una reforma política, canviant el sistema d’elecció dels representants municipals, a fi de solucionar les pugnes entre els habitants de Ciutadella i els d’altres poblacions, com Maó i Alaior.

Preparatius

Tornat a Barcelona, Requesens, defensor de l’autoritarisme reial en perjudici del patriciat urbà —anomenat la Biga— que monopolitzava el Consell de Cent, intervingué en la constitució de la Busca, el partit que agrupava els ciutadans contraris a les grans famílies barcelonines. El 1452 es va reconèixer oficialment el Sindicat dels Tres Estaments i Poble de Barcelona, compost per un centenar de mercaders, menestrals i artistes (notaris, cirurgians, apotecaris…), molts d’ells buscaires.

Un fet destacat, la lloctinència general de Catalunya (1453-1454)

El 1453 era lloctinent general de Catalunya, càrrec fins aleshores només exercit per membres del llinatge reial. Aquell any va arrabassar il·legalment el poder municipal a la Biga per donar-lo a la petita burgesia i l’artesanat urbans, més favorables al sobirà. El govern de la ciutat pels buscaires fou combatut pel patriciat, que el recuperaria pocs anys més tard. Aquests enfrontaments municipals serien una de les causes de la guerra posterior entre el rei Joan II i les oligarquies de la Generalitat i el Consell de Cent barceloní.

Palau Requesens (abans Palau Reial Menor), seu actual de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Últims anys

El 1458 Requesens fou ennoblit pel monarca, si bé això no va impedir el seu empresonament, per ordre de la Biga, el 1461. Després d’un centenar de dies a la presó, fou condemnat a l’exili. Es va retirar a València, i en la guerra civil catalana va continuar, com era lògic, en el bàndol del monarca.

L’anècdota

Galceran de Requesens va comptar amb un ric patrimoni, format pels béns heretats, com la baronia d’Altafulla, i altres obtinguts per concessió reial, com la baronia de Molins de Rei i la parròquia de Santa Creu d’Olorda (1430), o l’antic Palau Reial Menor de Barcelona, una de les residències més importants de la ciutat. També incrementà la seva fortuna amb accions piràtiques a la Mediterrània occidental.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s