Robert Bruce, rei i heroi d’Escòcia

Turnberry (Gran Bretanya), 1274-Cardross (Gran Bretanya), 1329

Activitat: Política

Àrea: Regne d’Escòcia 

 

Precedents

Robert pertanyia a la noblesa escocesa més granada. A la mort del rei Alexandre III d’Escòcia (1287), es disputaren la corona els llinatges de Bruce i Balliol. S’imposà Joan II Balliol, però el 1396  el rei Eduard I d’Anglaterra s’apoderà del país. 

A favor o en contra

Robert Bruce, comte de Carrick des de 1292, mostra una política vacil·lant durant la conquesta del regne per Eduard I. El 1296 participa en la revolta de William Wallace contra el rei anglès, però un cop sufocada, aparentment s’incorporà al bàndol d’Eduard I.   

Guerrilla

El 1306 Robert ordena l’assassinat de John Comyn, parent de Joan Balliol i pretendent al tron escocès, i es proclama rei  a Scone i per tant, líder de la resistència contra els anglesos. Derrotat a Methven (1306), es refugia a l’illa de Rathlin. Torna l’any següent i emprèn una campanya de guerrilles, que pren volada amb la victòria de Loundon Hill (1307). L’ajut del clergat escocès i la mort d’Eduard I (1307) afavoreixen la seva causa. Progressivament domina bona part del país i el 1314 ocupa Edimburg.

Un fet destacat, la batalla de Bannockburn (1314)

S’enfronta amb un gran exèrcit anglès comandat pel rei Eduard II a Bannockburn. Malgrat la inferioritat numèrica, Robert aprofita el terreny escabrós que inutilitza la cavalleria enemiga. El triomf decisiu de les tropes escoceses va suposar de fet la independència del regne, amb la qual cosa s’obriren nous fronts bèl·lics al nord d’Anglaterra i Irlanda.    

Estàtua de Robert I d’Escòcia a Bannockburn

Canvis

Robert I d’Escòcia reforça, d’una banda, el poder reial, reorganitzant la hisenda pública i la cancelleria reial, però d’altra banda premia els seus partidaris amb grans dominis territorials, cosa que a la llarga afebliria la monarquia davant l’alta noblesa. El 1324 va néixer el seu fill David II, que el succeiria en el tron. Des de 1314, el propòsit principal de Robert fou el reconeixement per part del rei anglès de la independència d’Escòcia i del seu títol reial, que obtindria finalment pel tractat de Northampton, el 1328.

L’anècdota

El rei havia disposat que quan morís el seu cor no fos enterrat, sinó que es portés en pelegrinatge fins a Jerusalem a fi d’expiar els seus pecats. Aquesta última voluntat no s’acomplí. El noble James Douglas, encarregat de la missió, va morir el 1330, en lluites contra els moros a Espanya. Sembla ser, però, que l’arqueta que guardava el cor embalsamat, es recuperà i finalment fou sepultada en terres escoceses. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s