Joan I, un rei català sibarita i caçador

Perpinyà (Rosselló), 1350-Foixà (Baix Empordà), 1396

Activitat: Política

Àrea: Corona d’Aragó

 

Hereu

Al 1351, Joan, primer fill mascle del rei Pere, el Cerimoniós i Elionor de Sicília, rep els títols de duc de Girona i comte de Cervera. El seu pare imita el costum d’altres regnes d’atorgar un títol distintiu a l’hereu del tron. De jove, difunta la seva mare, Joan se’n distancia pel casament del rei amb Sibil·la de Fortià, jove vídua noble (1377). Deu anys més tard Joan hereta el tron, i suprimeix les donacions territorials concedides a Sibil·la i parents.

Orientat a França

Francòfil, es casa amb nobles franceses i la darrera, Violant de Bar, exerceix gran influència en els afers d’estat En política exterior Joan capgira les línies mestres del regnat anterior: trenca amb Anglaterra per aliar-se amb França i abandona la neutralitat en el Cisma d’Occident per abraçar la causa del papa d’Avinyó.

Mediterrània

Perd Atenes i Neopàtria (1388-1390), a Grècia, i ha d’afrontar greus revoltes que amenacen el domini català de Sardenya i Sicília. El 1390 signa un tractat de pau amb Gènova per evitar l’ajuda als sards, i que facilita l’expedició militar contra els rebels sicilians, del 1393. La situació a Sicília es redreça; en canvi, Sardenya es manté durant aquest regnat, en bona part sota el poder d’Elionor d’Arborea, cap dels rebels. 

Mort als jueusl

El 1391, una onada antisemita s’estén per la península Ibèrica. A la Corona d’Aragó les masses populars assolen els calls de les grans ciutats, tret de Saragossa, gràcies probablement a la presència del rei. Joan I fa executar alguns dels responsables, però moltes jueries entren en franca decadència.

Un fet destacat, la instauració del Jocs Florals a Catalunya 

Home culte, bibliòfil, mecenes d’escriptors i músics, i amant del luxe. El 1393 Joan I afavoreix la iniciativa de Jaume March i Lluís d’Averçó d’establir a Barcelona el Consistori de la Gaia Ciència, un concurs literari anual, seguint el model del certamen fundat a Tolosa de Llenguadoc el 1324 per revifar la cultura dels trobadors. La primera celebració segura d’aquests jocs florals, on es conrea el català, data de 1395. 

Sepuldre de Joan I,al monestir de Poblet

L’anècdota

Joan I tenia passió per la caça. En la seva correspondència en són constants les referències. Es passa setmanes senceres, caçant senglars, cèrvols, agrons i altres bèsties. Fins i tot, convalescent d’una greu malaltia, ordena que a l’hort major del palau d’Aljaferia s’hi posin tantes llebres vives com hi càpiguen per seguir caçant. No és estrany, doncs, que morís arran d’un accident de caça.

Per saber-ne més:

Rafael Tasis. Joan I, el rei caçador i músic. Barcelona, 1959

Ahuitzotl, glòria i terror asteques

Mèxic, segle XV–Tenochtitlan (Mèxic), 1502

Activitat: Política

Àrea: Imperi asteca

 

L’anècdota

El caràcter fort i bel·licós d’aquest tatloani (emperador) asteca es correspon amb l’animal de qui havia pres el nom. L’ahuizotl era una criatura mítica, amb cos de llúdriga i llarga cua que acabava amb una mà humana. Segons les llegendes, aquesta bèstia, molt agressiva, vivia al fons d’un llac i atacava qualsevol criatura que s’hi acostés.

L’entronització

Net de l’emperador asteca Itzcoatl, els seus germans Axacayactl i Tizoc el precediren en el tron. Ell es convertí en el vuitè tatloani després d’una elecció polèmica a causa de la seva joventut. No obstant això, ben aviat es revela com un militar competent, que conviu amb els soldats en les campanyes, comanda directament l’exèrcit i participa en les batalles.

Un fet destacat, la inauguració del Gran Temple de Tenochtitlan 

El 1487 per festejar el nou temple major dedicat als déus Tizoc i Huitzilipochtli, s’emprengué una “guerra florida” contra Oaxaca, un combat per obtenir captius per als déus. Les víctimes, conduïdes a Tenochtitlan, pujaren al cim del temple piramidal, on foren sacrificats a l’altar, arrencant-los el cor. Es creu que hi moriren 20.000 captius en quatre dies. La cerimònia macabra aplacava les divinitats i alhora intimidava dirigents d’altres llocs, convidats com a espectadors. 

Expansió territorial

A diferència del seu germà Tizoc, Ahuitzolt mena una política marcadament bel·licista i generalment victoriosa. D’una banda, a l’interior, subjuga les ciutats i senyorius rebels, i d’altra banda, estén l’imperi asteca, a l’est, fins a l’oceà Pacífic i al sud, fins el Socomusco, la regió fronterera amb Guatemala, zona productora del lucratiu cacau.

Aigües

És possible que durant el seu regnat, la capital, Tenochtitlan, es convertís en la urbs més populosa del continent, cosa que impulsà la creació de nous temples i infraestructures. La construcció del nou aqüeducte de Coyoacán a Tenochtitlan fou calamitosa per a la capital perquè l’arribada de massa aigua provocà una greu inundació. El mateix emperador va patir-ne les conseqüències. Moriria de resultes d’un accident causat pel desastre.

al-Idrisi, el brillant geògraf medieval

Ceuta (Espanya), 1100?-Palerm? (Itàlia), 1166?

Activitat: Geografia. Cartografia

Àrea: Regne de Sicília

 

Orígens nobles

De nissaga noble àrab, al-Idrisi feia remuntar els seus ancestres a la família de Mahoma. Avantpassats seus havien regnat sobre la zona de Màlaga, i un cop destronats van establir-se al nord d’Àfrica.

Viatger

Se’n tenen poques dades biogràfiques. Sembla que de jove havia viatjat molt per la Mediterrània, fins a la ribera asiàtica. De la seva obra es dedueix que havia recorregut també el sud de la península Ibèrica. De fet, es creu que va estudiar a Còrdova, el principal centre cultural d’aquella zona.

Un rei inquiet

L’illa de Sicília era governada pel rei normand Roger II, que s’envolta d’erudits jueus, cristians i musulmans. Vers el 1139 aquest monarca li encomana una gran projecte geogràfic, tasca a la qual es consagrà durant una quinzena d’anys, avaluant tractats de savis cristians i musulmans: Ptolemeu, Orosi, al-Yaqubi, al-Masudi…, i adquirint noves dades de manera directa, viatjant ell i els seus delegats, o bé consultant als mariners arribats a Sicília. 

Un fet destacat, El llibre de Roger (Kitab Rujir)

El 1154 va presentar al rei un mapamundi gravat en plata, desaparegut poc després, i el Llibre de Roger, un text en àrab, compendi de geografia descriptiva de les Canàries a la Xina, i de l’Àfrica equatorial a Escandinàvia, dividit en 70 seccions. De cada secció, s’indiquen accidents geogràfics, ciutats, distàncies, notes d’economia, política i cultura… L’acompanya un atles amb una setantena de mapes. El llibre constitueix l’obra geogràfica d’abast mundial més completa i detallada feta fins aleshores.

L’anècdota

En una labor amb un propòsit tan ambiciós, s’hi descobreixen errades. Una d’elles afecta les poblacions catalanes de Barcelona i Girona, que se situen a l’altra banda del Pirineu, prop de la ciutat de Narbona.

Renovacions

Mort el monarca el 1154, al-Idrisi seguí treballant pel succesor Guillem II en una nova versió corregida i ampliada del seu compendi geogràfic. Les mancances d’aquests treballs no invaliden la seva importància, vist que durant segles no es produiren obres cristianes o islàmiques equiparables. 

La frase

“La Terra és rodona com una esfera, i les aigües s’hi adhereixen i s’hi mantenen gràcies a un equilibri natural invariable” (extret del Llibre de Roger).

Juan Manuel, el prosista castellà més noble

Escalona (Toledo), 1282–Còrdova, 1348?

Activitat: Literatura. Política

Àrea: Regne de Castella

 

Distincions

Popularment aquest aristòcrata se’l coneix com “el infante don Juan Manuel”. Fou un dels nobles més importants del regne, amb major nombre de senyorius, però no li correspon el títol d’infant de Castella, reservat als fills del rei. De fet, ell no va usar-lo mai. Fou el seu pare, Manuel, qui es titulà així, com a fill menor de Ferran III.

Cortesà ambiciós

Vassall dels monarques castellans Sanç IV, Ferran IV i Alfons XI, intervingué en les intrigues polítiques entre Castella i la Corona d’Aragó, ja que, d’una banda, era el principal senyor de l’antic regne de Múrcia, territori en disputa entre els dos estats, i d’altra, fou gendre de Jaume II, en casar-se amb Constança d’Aragó (1311).   

Rebel i reconciliat

Juan Manuel va viure greus conflictes amb Alfons XI. Quan el rei trencà l’acord de casar-se amb la filla de Juan Manuel, aquest s’alçà en armes el 1327, però durà poc la rebel·lió. El 1334 tornaren a la brega després que Juan Manuel negués l’ajut al rei en una campanya contra Gibraltar. Reconciliats, va prendre part en la batalla del Salado contra els benimerins (1340) i en la conquesta reial d’Algesires (1344). Poc després es va retirar de la vida pública.      

Un fet destacat, El conde Lucanor (1330-1335)

Obra mestra de la prosa castellana medieval, escrita per a l’educació dels cavallers. La primera part, la més extensa, comprèn el diàleg entre el conde Lucanor i el seu conseller Patronio, que respon les seves consultes sobre moral pràctica, mitjançant un conte. Aquestes històries provenen sobretot de la tradició oriental i de l’antiguitat clàssica. Els 51 contes mostren un estil personal definit per la claredat i la concisió, lluny dels enfarfegaments d’altres autors del seu temps.  

Tria d’obres

Libro del caballero y del escudero (1326), compendi de teologia, astronomia i ciències naturals, amb clara influència de Ramon Llull; Libro de los estados (1330?); i Libro de las tres razones (1345?), reivindicació del llinatge propi enfront el del seu oncle, el rei Alfons X.

L’anècdota

Cas insòlit entre els escriptors medievals, Juan Manuel es preocupà de la conservació dels seus escrits. Per això va fer guardar tota la seva producció en un convent de Peñafiel (Valladolid). Havia estat revisada per ell mateix, amb el propòsit que s’hi acudís com a font bàsica a l’hora de crear-ne noves còpies. Tristament, aquells manuscrits originals es van perdre. potser en l’incendi del monestir al segle XVIII.