Magdeburg? (Alemanya), 1207?–monestir de Helfta, Eisleben (Alemanya), entre 1282 i 1294
Activitat:Religió
Àrea: Sacre Imperi Romanogermànic
Supòsits
La informació sobre Matilde de Magdeburg prové dels seus escrits. A partir de les nombroses referències al mon cavalleresc, els investigadors apunten que procedia de la baixa noblesa germànica, potser d’algun castell de la rodalia de Magdeburg. Ella afirma que sabia llegir i escriure en alemany. Amb dotze anys va tenir les primeres experiències místiques.
Beguina
El 1230 es trasllada a la ciutat de Magdeburg per viure-hi com a beguina, és a dir, com a dona que, sense fer vots religiosos, practica el celibat i la pobresa, agrupada amb altres dones, i es dedica a la pregària i l’assistència de malalts i marginats. Probablement exercí un càrrec important dins d’aquesta comunitat alhora que es distingia per les seves diatribes contra l’Església poc evangèlica, que susciten disputes i atacs contra ella.
Helfta
El 1270, arran del control ferri que l’Església imposa a les beguines, es retirà al monestir cistercenc de Helfta on esdevingué mestra espiritual de la comunitat. Allà es promou activament la difusió de la seva mística, que inspira a altres religioses del cenobi, com santa Gertrudis, la Gran.
Un fet destacat, La llum fluent de la divinitat (Das fliessende Licht de Gottheit)
Aquest llibre comprèn tant les seves vivències espirituals, com reflexions o pregàries, expressades amb versos, prosa, diàlegs…, fent servir no la llengua eclesiàstica, el llatí, sinó l’alemany. Matilde presenta Déu com a font de gràcia i d’amor. Trets del seu estil són el llenguatge íntim dels diàlegs amb Crist, i l’abundància d’ imatges alegòriques originals i expressives, com Crist descrit com a cortesà o ballarí. Ella revela la seva relació amb Déu per estimular en altres una fe més profunda.
La frase
“Jo, lluny de totes les coses, he de donar-me a Déu,
que és el meu Pare per natura,
el meu germà per la humanitat,
el meu promès per l’amor”
“No puc ballar, Senyor, tret que em portis.
Si vols que em mogui sense recança,
has d’entonar la cançó.
Llavors saltaré a l’amor,
de l’amor al coneixement,
del coneixement al goig,
i del goig fins més enllà de tots els sentits humans.
Allà vull quedar-me, girant cada cop més alt”.
Per saber-ne més:
Dones místiques, època medieval. Palma de Mallorca, 1996
Figures singulars, 500-1500 