Hasday Cresques, rabí en temps de barbàrie

Barcelona, 1340?-Saragossa, 1412?

Activitat: Filosofia  Grup2-Raó

Àrea: Corona d’Aragó

 

Preeminència

Membre d’una família jueva il·lustre de Barcelona, va seguir la tradició dels seus avantpassats estudiosos de la llei jueva, i així va formar-se en l’escola talmúdica de Nissim ben Reuben Girondí. Va gaudir de prestigi entre els coreligionaris i a la cort. Així, el 1387 el rei Joan I li concedí la facultat d’excomunicar els jueus barcelonins que no complissin les seves lleis, i el 1389 fou designat gran rabí de Saragossa i posteriorment els reis el nomenaren jutge de totes les comunitats jueves aragoneses.

La defensa dels jueus

L’any 1391 avalots populars antisemites s’escamparen per Castella i la Corona d’Aragó, que provocaren la destrucció dels calls de València, Palma de Mallorca i Barcelona. El call de Saragossa va salvar-se gràcies a la presència del rei Joan I i de l’activitat febril de Cresques que, fins i tot, va contractar mercenaris per garantir la seva seguretat.

L’anècdota

A l’atac del call jueu de Barcelona de 1391 va ser mort el fill de Hasday Cresques. Ell mateix en feia referència en una carta adreçada als jueus d’Avinyó, informant-los de la desaparició de la comunitat jueva barcelonina: “Molts hi van morir màrtirs, entre ells el meu únic fill, un xai innocent sense cap màcula”. La persecució no el va fer abjurar de la fe jueva, com ho demostra la seva obra Refutació dels dogmes cristians, escrita vers el 1398.

Call de Barcelona

Call de Barcelona

Reaccions

Davant la persecució de 1391, Cresques recomana l’emigració dels jueus de la Corona d’Aragó a Palestina o, davant les dificultats d’aquesta empresa, cap a un territori menys hostil, com el regne de Navarra. Un any més tard, el rei Joan I li encomanà la restauració de les comunitats jueves de Barcelona i València, però malgrat els seus esforços i els privilegis aconseguits del monarca, el pla no arribà a bon port per falta d’efectius.

Un fet destacat, Or Adonai (La llum del Senyor)

Or Adonai és la seva obra mestra, escrita en hebreu vers el 1410. Analitza i critica radicalment les argumentacions filosòfiques sobre la fe jueva d’altres coreligionaris, com Maimònides, fonamentades en Aristòtil. Rebutja els postul·lats del pensador grec que constrenyen la realitat, i afirma la possibilitat d’un univers infinit i buit, amb la qual cosa col·labora en la destrucció de l’aristotelisme de l’Escolàstica medieval i, de retruc, en el sorgiment de la ciència moderna.

Guardar

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s