n. 1058?-Al Arish (Egipte), 1118
Activitat: Política
Área: Regne de Jerusalem
Canvis
Fill del comte de Boulogne i nebot del duc de la Baixa Lorena, el 1095 participà, seguint el seu germà gran, Jofre de Bouillon, en la I Croada per alliberar Terra Santa dels sarraïns. L’exèrcit croat travessà Europa oriental fins Constantinoble. Després es dirigí al sud, a Jerusalem, però les tropes de Balduí s’encaminaren cap a l’est.
El comtat d’Edessa
Amenaçat pels turcs, l’armeni Toros, senyor d’Edessa (l’actual Urfa, Turquia), va demanar ajut militar a Balduí que, a canvi, va ser reconegut com a successor. Poc després, en un aldarull a Edessa fou assassinat Thoros, probablement amb la complicitat de Balduí. Establí així, el 1098, el primer estat croat a l’orient. Esclafà els seus opositors i va ampliar les fronteres del comtat d’Edessa.
Una nova monarquia
Mentrestant els croats havien conquerit Jerusalem el 1099, i el primer governant fou Jofre de Bouillon, el germà de Balduí, però va morir només un any més tard. Entre els candidats a succeir-lo figurava Balduí qui, recolzat pels nobles que volien limitar la influència del delegat papal, aconseguí ser-ne l’elegit. Fou coronat a Betlem el Nadal de 1100 i, estrictament, fou el primer rei de Jerusalem perquè el seu predecessor no havia volgut prendre el títol reial.
Un fet destacat, la conquesta de la costa palestina
El nou monarca resistí les ofensives sarraïnes des d’Egipte i Síria, i amb l’ajut de ciutats italianes, especialment Gènova, va ocupar importants ports mediterranis: Cesarea (1101), Acre (1104), Beirut i Sidó (1110). Aquestes conquestes eren fonamentals per la supervivència del regne car li asseguraven els recursos materials i humans provinents de l’Europa cristiana.
Força i habilitat
Balduí fou el veritable creador del regne de Jerusalem. Eixamplà el regne i n’aconseguí la preeminència sobre els altres estats croats, com el principat d’Edessa, en mans del seu cosí, o el comtat de Trípoli, que contribuí a la seva fundació. A nivell intern, generalment mantingué bones relacions amb el patriarca de Jerusalem, i va consolidar l’incipient estat fomentant la repoblació amb siris cristians.
L’anècdota
Casat amb Arda, una princesa armènia, per afermar el seu poder a Emessa, quan fou rei de Jerusalem la repudià per desposar-se (1113) amb Adelaida de Savona, reina vídua de Sicília, i així comptar amb l’ajut d’aquest regne. Jurídicament, doncs, era bígam. Fins que va patir una greu malaltia no obeí els requeriments eclesials: abandonar Adelaida i viure amb Arda, que s’havia retirat a Constantinoble. Balduí morí abans del seu retorn, durant una campanya contra Egipte.
Figures singulars, 500-1500 