Zeami, el geni del teatre No

 

Japó, vers 1363–Japó, vers 1443

Activitat: Literatura. Teatre

Àrea: Imperi del Japó

 

Pare i fill

El seu pare, Kanami, era cap d’un grup de teatre, i des d’infant Zeami va participar en les representacions. Després d’actuar davant del jove shogun Ashikawa Yoshimitsu, aquest va triar el noi com a amant i li proporcionà una educació esmerada. Mort el seu progenitor, amb 21 anys Zeami el substituí com a cap de la companyia, actor principal i guionista de les obres que escenificaven.

Un nou teatre durador

Kanami i Zeami creen, a partir d’espectacles populars de circ  o vinculats a celebracions agràries, un teatre elegant i refinat, el No. De gran simplicitat escenogràfica, només hi actuen homes, que duen màscares per fer de dones, vells o déus. S’hi combina música i dansa, amb un estil d’interpretació sobri, ritual i simbòlic. El nou teatre perduraria i es mantenen en el repertori actual les obres dels dos fundadors.

Tria d’obres

Izutsu, considerada per Zeami la seva millor peça teatral; Takasago, que dramatitza la trobada d’un sacerdot amb els esperits de dos arbres vells; El llibre de la transmissió secreta de la flor (Fushikaden, dit també Kadensho, 1400-1402), l’estudi mes extens sobre teoria del teatre.

Un fet destacat, El mirall de la flor (Kakyo, 1424)

Recull d’ensenyaments d’estètica i sobre formació i interpretació de l’actor del teatre No. A diferència del Fushikaden on difon les idees paternes, aquí revela la seva visió més personal, influïda pel budisme zen. Reclama l’entrenament constant i exigent, l’absolut domini de la ment sobre el cos, a fi de copsar i transmetre l’essència d’aquest art, la bellesa ideal, per commoure a l’espectador.

Teatre No

La fortuna variable

Zeami Motokiyo no gaudí del patrocini de tots els shoguns, encara que ho compensà amb  el suport popular. Els últims anys va viure desgràcies familiars com les morts de la dona i el primogènit, i  el 1434 el shogun Yoshimochi va castigar-lo amb l’exili a l’illa de Sado, potser perquè s’oposà a cedir la companyia teatral al seu nebot Onami, l’actor de la cort. No és clar el seu final: o bé va morir a l’exili, o bé fou perdonat i tornà a Kyoto, la capital.

La frase

 ““Zeami em va impressionar doblement: per ser un gran poeta dramàtic i per ser l’autor de diversos tractats que contenen, a més d’instruccions i preceptes d’ordre escènic, passatges de gran subtilesa estètica i filosòfica. Conjunció del pensar i el sentir, la quietud contemplativa i el moviment passional, l’obra de Zeami és una veritable poètica” (d’Octavio Paz).