Àrea: Venècia
Entre artistes
Autoretrat
La família Bellini estava estretament vinculada amb l’art. El pare, Jacopo, fou un dels pintors més reconeguts de Venècia, i els seus fills, tant Giovanni com Gentile seguiren les seves passes. A més, un cunyat, Andrea Mantegna, reconegut com un dels millors artistes coetanis, influí molt en l’obra de Giovanni.
Joventut
Ell va viure gairebé sempre a la ciutat natal, amb una breu estada a Pesaro, a la regió de les Marques. S’inicià en el gòtic tardà en el taller del pare; el 1459 ja treballava per compte propi tot i que continuà col·laborant amb el seu progenitor en la dècada dels 60. Llavors va assimilar les innovacions renaixentistes apreses de Mantegna. Durant molts anys Giovanni es va dedicar sobretot a la producció religiosa, amb imatges destinades a la devoció privada de les famílies benestants o grans retaules per als temples de Venècia.
Un fet destacat, La coronació de la Mare de Déu (1474?)
Coronació de la Mare de Déu
Aquest retaule de Pesaro ja constitueix una obra de maduresa. Destaca la claredat de l’escena tant per la il·luminació nítida com per l’harmonia geomètrica de la composició, que manifesta l’influx del pintor florentí Piero della Francesca. Innova en el tractament iconogràfic amb un tron que domina el conjunt, amb obertura al respatller que deixa veure un paisatge emmurallat realista; és de fet, un altre quadre dins del quadre general. El retaule és la primera obra veneciana de grans dimensions on s’aplica la pintura a l’oli, fins aleshores conreada sobretot pels artistes flamencs.
Pintor de la ciutat
El dux Leonardo Loredan
Convertit en un pintor de prestigi, d’ençà 1479 va intervenir al palau dels duxs, on substituí el seu germà Gentile, tant restaurant obres antigues com pintant noves composicions històriques. Dissortadament aquestes obres es van perdre arran d’un incendi del palau el 1577. També d’aquests anys daten els seus primers retrats. El 1483 fou nomenat pintor oficial de la república de Venècia.
Últims anys
Malgrat l’edat, l’estil de Bellini continua evolucionant, ara de gran riquesa cromàtica, amb gradacions que suavitzen les figures, envoltades d’un aire lluminós. Entre els seus deixebles s’hi compten Giorgione i Ticià, pintors que eclipsarien el mestre, amb els quals Venècia disputà la primacia artística a Florència i Roma.
L’anècdota
El 1506 el pintor alemany Albrecht Dürer va visitar Venècia. Vista la possible competència forana, els pintors locals van mostrar-s’hi hostils llevat de Giovanni Bellini, qui el va ajudar. El mateix Dürer va escriure una carta on afirmava que “Giovanni era ja ancià, però encara continuava sent el més gran de tots els pintors venecians”.
Tria d’obres
Retaule de sant Vicenç Ferrer (1464-1468); Retaule de sant Job (1483); Retrat del dux Leonardo Loredan (1501?); El festí dels déus (1514), quadre de tema mitològic.
Figures singulars, 500-1500 