Berenguer de Montagut, entre ponts i grans esglésies

 
Catalunya, actiu entre 1318 i 1336
Activitat: ArquitecturaGrup4-Art                                                                 
Àrea: Corona d’Aragó
 
Orígens desconeguts

Es desconeix l’origen i formació d’aquest arquitecte. Alguns historiadors el fan nadiu de Valls, on juntament amb Pere Baró va projectar el santuari de la Mare de Déu de Lledó, ja en la seva maduresa. En contractes conservats d’obres seves figura esmentat com a ciutadà de Barcelona, on viuria en la plenitud de la seva carrera.

Primers encàrrecs manresans

Entre 1318 i 1323, va dur a terme la construcció del Pont Nou de Manresa, que substituïa un d’anterior, a càrrec del municipi. El pont franqueja el riu Cardener i facilita la ruta cap a la Segarra i Lleida. Fou el pont més llarg bastit a Catalunya durant l’edat mitjana, amb 9 arcs i 179 m. de llargada. El 1322 va edificar l’església del convent del Carme a la mateixa ciutat, destruïda durant la Guerra Civil.

Pont Nou i Seu de Manresa

Pont Nou i Seu de Manresa

La Seu de Manresa

El 1322 fou contractat per fer-se càrrec de la nova església de Santa Maria de Manresa encara que la primera pedra no va ser col·locada fins 1328. Va dissenyar el projecte: una església sense transsepte, amb deambulatori i una nau central molt àmplia, de més de 18 metres. Durant la seva dirección probablement es va construir la capçalera amb l’absis i les set capelles que l’envolten.

Un fet destacat, l’església de Santa Maria del Mar

Santa Maria del Mar

Santa Maria del Mar

A Barcelona va dur a terme la seva darrera gran obra, Santa Maria del Mar, però en aquesta ocasió la responsabilitat del projecte fou compartida amb Ramon Despuig. El 1329 s’iniciaren els treballs, però la seva participació durà només fins 1336. El temple edificat segueix l’esquema d’altres obres del gòtic català: amplitud, unitat d’espai i sobrietat decorativa.

La frase

“Fou un dissenyador excepcional que purificà la forma fins a extrems impensables” (del crític d’art Cirici Pellicer).

L’anècdota

En el contracte de la Seu de Manresa s’estipula que, a banda del jornal que rebia, comptava amb uns diners per als desplaçaments entre Barcelona i Manresa. D’altra banda, també disposaria d’un habitatge de franc, amb llit i foc, en aquesta ciutat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s